1. |
Una mica de sal
02:40
|
|||
Si ja no saps cap a on mirar,
si les estrelles han deixat de brillar.
Si no hi ha llum, si no ho veus clar,
vine i seu una estoneta al meu costat.
Posarem una miqueta de sal,
per curar tot allò que ens fa mal.
Posarem una miqueta de sucre,
per endolcir el que és amarg.
I de mica en mica ja veuràs,
que el que semblava tan fosc,
ja comença a clarejar...
Sigues valent amb el que t'espanta,
no deixis que el vent s'endugui l'esperança.
Crida ben fort en les hores baixes.
no deixis que el rellotge vulgui marcar-te.
Posarem una miquetal de sal,
per curar tot allò que ens fa mal.
Posarem una miqueta de sucre,
per endolcir el que és amarg.
I de mica en mica ja veuràs,
que el que semblava tan fosc,
ja comença a clarejar...
|
||||
2. |
La piel de puntillas
03:13
|
|||
Últimamente escapar de la rutina se ha convertido en una utopía.
Hay que ver,
sólo escribo canciones que hablan de ser feliz algun día.
¿Dónde está el manual que nos enseña a pasear por la vida?
De repente estás contento y al segundo estás llorando
A veces preferiría estar loca y no ver qué está pasando.
Otras cierro los ojos y finjo que estoy soñando.
Si es que hemos olvidado todo aquello
que nos hace temblar,
que nos pone la piel de puntillas,
todo aquello que hace que levantarse
no se convierta en pesadilla,
Y dale con seguir soñando despierto con tus sueños.
Duérmete de una vez y lánzate a por ellos.
Mucha gente piensa que el mundo está enfermo,
que no tiene remedio.
Pero ¿es que alguien se ha parado a entenderlo?
Si es que hemos olvidado todo aquello
que nos hace temblar,
que nos pone la piel de puntillas,
todo aquello que hace que levantarse
no se convierta en pesadilla,
|
||||
3. |
La noia que ve i va
02:58
|
|||
Els seus ulls la fan especial,
porta les mans a les butxaques dels texans.
Es mira la vida com ningú la sap mirar.
Intenta aconseguir els seus somnis
sense oblidar la realitat.
Amb un somriure a la cara és la noia que ve i va.
Sap que cada moment és únic
i s'ha d'aprofitar.
Que si tanca els ulls
serà per seguir somiant.
I si les seves il·lusions cauen
es torna a aixecar.
Li ofereix bona cara al mal temps,
juga sense complexes a ser valent.
És diferent a la resta de la gent,
només pensa en viure el present.
Escoltant música és la noia que ve i va.
Sap que cada moment és únic
i s'ha d'aprofitar.
Que si tanca els ulls
serà per seguir somiant.
I si les seves il·lusions cauen
es torna a aixecar.
|
||||
4. |
Tú
03:25
|
|||
Y entonces apareciste
sin apenas darme cuenta
entraste en mi vida.
Quizá fue sólo una casualidad
encontrarte en aquél bar.
El azar nos quiso apostar,
y ahora...
No me imagino los días sin ti,
las noches se vuelven vacías.
El mundo ha dejado de reírse de mí,
el miedo perdió la partida.
No puedo hacer promesas,
pero haré lo que haga falta
por mantenerte a mi lado.
No me preguntes qué hacemos aquí,
ni tampoco hacia dónde ir.
Sólo sé que caminamos juntos.
No me imagino los días sin ti,
las noches se vuelven vacías.
El mundo ha dejado de reírse de mí,
el miedo perdió la partida.
|
||||
5. |
Ves per on
03:29
|
|||
Ves per on ens hem trobat per aquest camí,
ple d'incerteses però que no tenim por de seguir.
Venim de lluny de llocs molt diferents,
passet a passet segons bufava el vent.
Ves per on, tu i jo, compartim cançons, somnis i moments,
mirades que parlen sense dir-nos res.
Les coses difícils seran molt mes fàcils,
si el dia és gris el pintarem de colors.
No ens calen grans coses,
guardem les petites,
trossets de somriures, alguna cançó.
Ves per on ens hem trobat per aquest camí.
Ha estat d'imprevist, sense més va sorgir.
Potser estem aquí per casualitat,
o bé el destí és el que ens va enviar.
Ves per on, tu i jo, compartim cançons, somnis i moments,
mirades que parlen sense dir-nos res.
Les coses difícils seran molt mes fàcils,
si el dia és gris el pintarem de colors.
No ens calen grans coses,
guardem les petites,
trossets de somriures, alguna cançó.
|
||||
6. |
Recuerdo
03:01
|
|||
Recuerdo cuando hablábamos sin pensar en nada.
Hace ya algún tiempo que resbalan las miradas,
cuando ayer con tan sólo una llamada,
sin decir una palabra bastaba.
Pero hoy los días no perdonan.
Los problemas se amontonan en la almohada,
y el reloj nos despierta a cualquier hora,
como si no le importara.
Recuerdo aquellas noches llenas de secretos.
Daría lo que fuera por correr tras el tiempo,
para ver todos aquellos momentos.
Quedaran para siempre.
Pero hoy los días no perdonan.
Los problemas se amontonan en la almohada,
y el reloj nos despierta a cualquier hora,
como si no le importara.
|
Irene Terrón Spain
Menjant d'alguna cosa i vivint de somnis...! M'agrada transmetre optimisme amb les meves cançons. Ingredients d'una poció
que ens ajudarà a ser més feliços, la mica de sal us la deixo posar a vosaltres.
--
¡Comiendo de algo y viviendo de sueños...! Me gusta transmitir optimismo con mis canciones. Ingredientes de una poción que nos ayudará a ser más felices, la pizca de sal os dejo ponerla vosotros
... more
Streaming and Download help
If you like Irene Terrón, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp